Sóc treballador amb contracte temporal i m’han acomiadat. A quina indemnització tinc accés?

Per desgràcia els temps que corren avui en dia són difícils pel treballador. Mentre que la contractació és a Espanya eminentment en règim de temporalitat (llàstima dels nostres polítics que pensen més en omplir-se les butxaques que en incentivar i promoure feina de estable i de qualitat), l’anomenada reforma laboral de 2012 (Reial Decret-llei 3/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral) ha pretès abaratir l’acomiadament i fins i tot gairebé ho aconsegueix.

En aquest context, en el qual es produeixen milers d’acomiadaments diàriament al nostre “benvolgut” estat espanyol, no són pocs els treballadors amb contracte de treball temporal que han de recórrer al seu contracte per veure quants dies d’indemnització els pertoquen un cop el seu cap els comunica que han estat acomiadats (normalment parlem de 8 dies de salari per any de servei i, a tot estirar i amb sort, en comptades ocasions arribem a veure fins a 10 dies de salari per any de servei).

El treballador, persona que no té perquè ser experta en dret ni molt menys tenir coneixements en aquesta feixuga matèria, pot arribar a pensar que si el seu contracte estipula la indemnització a raó d’aquests dies de servei per any treballat, haurà de ser correcte. Anant més enllà, podríem trobar algun treballador que tingués alguna noció en dret…la suficient com per pensar que si ell va acceptar aquestes condicions ja no hi té res a fer… Al cap i a la fi no és més que un treballador temporal amb menys drets que un treballador fixe, no?

Doncs bé, això no és cert. Per sort algú s’ha ficat de cap en l’àrdua tasca d’igualar els drets dels treballadors temporals amb els drets dels treballadors indefinits, reduint al no-res la feina feta per governs com el nostre per tal de produir mà d’obra barata i submissa (a aquest còctel només se li ha de sumar el temor de la gent a perdre el seu devaluat habitatge i… voilà! Ja tenim esclaus en comptes de ciutadans lliures).

Em refereixo al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (sentència de 14 de setembre de 2016, assumpte C-596/14), qui resolent un assumpte plantejat per…endevinen qui? (si, una funcionària interina espanyola, com no) ha deixat clar que els drets dels treballadors temporals han de ser els mateixos que els dels treballadors indefinits (tots, inclosos els d’indemnització per acomiadament!).

En efecte, l’esmentat tribunal ha dit (i la seva paraula, dit col·loquialment, “va a missa”) que “el concepto de «razones objetivas», en el sentido de la cláusula 4, apartados 1 o 4, del Acuerdo marco, no permite justificar una diferencia de trato entre trabajadores con contrato de duración determinada y trabajadores fijos por el hecho de que aquélla esté prevista por una norma nacional general y abstracta, como una ley o un convenio colectivo (sentencias de 13 de septiembre de 2007, Del Cerro Alonso, C 307/05, EU:C:2007:509, apartado 57; de 22 de diciembre de 2010, Gavieiro Gavieiro e Iglesias Torres, C 444/09 y C 456/09, EU:C:2010:819, apartado 54; de 8 de septiembre de 2011, Rosado Santana, C 177/10, EU:C:2011:557, apartado 72, y de 18 de octubre de 2012, Valenza y otros, C 302/11 a C 305/11, EU:C:2012:646, apartado 50)”.

No ens detindrem a tractar l’Acord marc al qual fa referència la sentència, però el que queda clar és que es prohibeix la diferència de tracte entre treballadors amb contracte temporal i aquells treballadors amb contracte indefinit.

Aquesta interpretació jurídica ja ha traspuat en la jurisdicció espanyola, i bona mostra d’això és la recent sentència 613/2016-CB de 05 d’Octubre de 2016 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Aquest Tribunal, fent-se seus els arguments del Tribunal Superior de Justícia, ha afirmat que “tal y como ha reconocido el Tribunal Supremo en sentencia de Pleno de 8-6-2016, nº 497/2016, rec. 207/2015 y habiendo efectuado el Tribunal Europeo la interpretación que se ha transcrito del precepto citado, hemos de estar a la misma y concluir que no se puede discriminar a la actora en cuanto a la indemnización por la extinción de la relación laboral, como consecuencia del tipo de contrato suscrito y, por consiguiente, tiene derecho a igual indemnización que la que correspondería a un trabajador fijo comparable de extinguirse su contrato por otra causa objetiva (…) habida cuenta de que el puesto de trabajo es único y por tanto son idénticos la naturaleza del trabajo y los requisitos de formación y lo han de ser todas condiciones laborales y, entre ellas, la indemnización por cese, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 21 de la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea que prohíbe cualquier discriminación y de la repetida cláusula 4 del Acuerdo marco sobre el trabajo de duración determinada”.

Si tornem a analitzar la pregunta feta a l’inici d’aquest article, encara podem afirmar que el treballador temporal té menys drets que el treballador indefinit? No. Això és d’entrada el que ens ha de quedar clar. Per tant, a tall d’exemple, si al treballador indefinit li correspon una indemnització a raó de 20 dies de salari per any de servei en cas d’acomiadament objectiu (article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors), al treballador temporal a qui li consti en el seu contracte que en cas d’acomiadament li correspon 8 o 10 dies de salari per any de servei també té dret a percebre 20 dies de salari per any treballat (i no pas la pírrica indemnització proposada per l’empresa i acceptada sí o sí pel treballador per tal d’obtenir una feina pèssimament remunerada).

Des de Tot Dret Advocats entenem que allò procedent serà, un cop al·legada la jurisprudència citada, interposar demanda en reconeixement de dret i reclamació de quantitat. La demanda la podria interposar qualsevol treballador que hagi estat acomiadat després de la publicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea i preveiem garanties d’èxit per al treballador.

…Ara toca veure com legislarà l’Estat en un futur pròxim per equiparar els drets d’ambdós tipus de treballadors (que tremolin els treballadors indefinits que les polítiques neoliberalistes de Hayek i companyia ja han arribat!).

Ferran Herrera