Avui tractarem, encara que sigui d’una forma resumida, la institució del desheretament.
La concepció tradicional de família ha anat donant pas a noves formes com la família monoparental o la reconstituïda.
Aquest fet ha comportat molts canvis i, d’entre ells, el número de testaments que inclouen desheretaments per múltiples raons (per exemple, qui no ha sentit a parlar d’algú a qui l’han volgut desheretar per contreure segones núpcies en contra de la voluntat del pare o la mare).
Efectivament, el nostre Codi Civil (concretament el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya) preveu en el seu article 451-17 les “causes de desheretament”, de forma que podem albirar ja la possibilitat que siguem desheretats o dit en altres paraules, que se’ns privi fins i tot de la llegítima que ens correspon legalment. Essent així, però…quan? Per qualsevol motiu?
Depèn del cas, de manera que podem afirmar que el desheretament no pot obeir en cap cas al caprici arbitrari del testador. Exposa l’article citat que hi ha cinc causes que permeten el desheretament, essent aquestes les següents “1) Les causes d’indignitat establertes per l’article 412-3, 2) La denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què existeixi obligació legal de prestar-los, 3) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador i 4 La suspensió o la privació de la potestat que correspondria al progenitor legitimari sobre el fill causant o del que correspondria al fill legitimari sobre un nét del causant, en sengles casos per causes imputables a la persona suspesa o privada de potestat) i 5) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si es por una causa exclusivament imputable al legitimari”.
Al seu torn, el Codi Civil comú (l’estatal o el que regeix a tota Espanya on no hi hagi dret foral) indica en el seu article 853 que són causes justes per a desheretar tant haver perdut la pàtria potestat per les causes expressades en l’article 170 del mateix codi com haver negat aliments als fills o descendents sense cap motiu legítim o haver atemptat un dels pares contra la vida de l’altre, si no hi hagués hagut reconciliació posterior, esmentant explícitament l’article 857 que “la reconciliació posterior de l’ofensor i de l’ofès priva a aquest del dret al desheretament i deixa sense efecte el desheretament ja fet”.
Quant a l’abast d’aquestes causes, podem afirmar que les causes enumerades són les úniques que permeten el desheretament (són, per tant, numerus clausus). Així ho entén el Tribunal Suprem, per exemple, en la seva STS 565/2015 (fonament de dret segon) quan digué que “en ordre a la caracterització general de la figura ha d’assenyalar-se que encara que les causes de desheretament siguin únicament les que expressament assenyala la llei (article 848 del Codi Civil) i això suposi la seva enumeració taxativa, sense possibilitat d’analogia, ni d’interpretació extensiva (…)”.
Per tant, si es troba vostè en un davant d’un cas de desheretament, sàpiga que si la causa del mateix no s’inclou en cap dels supòsits que la llei enumera i que aquí li he exposat, el dit desheretament serà necessàriament nul.
Ferran Herrera
